Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
VEURE EN EL MAPA
ENTRADA AL CONVENT
Per primera vegada, el P. Enric entrà al recinte de Sancti Spiritu acompanyat pel provincial dels Carmelites del Desert de les Palmes. Els franciscans l’acolliren molt bé i, transit de dolor, trobà –una vegada més- l’assossec que necessitava, en la pregària.
Enric
“Visca Jesús. Mori el pecat. Viure i morir abrusat, consumit en l’immens amor a Crist” (Enric d’Ossó: Sants Exercicis, gener 1896)
HABITACIÓ ON S’ALLOTJAVA EL P. ENRIC
El P. Enric va estar allotjat en aquesta cambra, separat de la clausura conventual, durant les gairebé quatre setmanes que va passar amb els franciscans. En aquests dies va escriure tres llibrets: Novena i tridu a l’Esperit Sant, un de la Puríssima Concepció i un altre de l’amor a Jesús sobre totes les coses. I a més un Petit tractat de la vida mística, que no va poder acabar.
Enric
Allà va escriure “Del Amor a Jesucristo”, una senzilla síntesi de vida espiritual, que acaba així:
“El nostre cor ha estat creat per a estimar
Així com el sol està creat per a il·luminar
I el foc per a escalfar
Així el cor humà està creat per a estimar.
Només estimant pot ser feliç.
L’amor és el nostre pes, el nostre centre,
I sempre tendeix a ell, no ho pot evitar.
Dóna-li riqueses, dóna-li honors, dóna-li glòria,
Dóna-li goigs al teu cor…
Si no li dones amor, sempre gemegarà i serà infeliç,
Perquè totes les coses tenen el seu fi,
i només assolint aquest fi,
tenen pau i felicitat.
I el fi del nostre cor és l’amor,
Estimar i ser estimat”
(Enric d’Ossó, després dels seus darrers Exercicis Espirituals a Sancti Spiritu. Gener del 1896. Publicació pòstuma)
ESCALA ON VA MORIR
Aquella infausta nit del 27 de gener de 1896, el P. Enric se’n va anar al llit i després es va despertar amb un dolor agut al pit. Va voler avisar els germans. Va pujar les escales amb penes i treballs i va trucar a la porta. Quan els franciscans van obrir, el trobaren a terra. El portaren fins al seu llit i constataren que era mort.
Enric
“Devien ser més o menys dos quarts de dotze quan els Pares, sentint un cops forts a la porta de la clausura, baixaren a obrir, veient amb sorpresa que qui trucava era el seu respectable i venerat hoste el P. Enric, qui, sentint-se sens dubte ferit de mort, s’havia aixecat del llit embolicat amb una flassada, per cridar els Religiosos. Quan li preguntaren si se sentia malalt, els contestà que sí, amb un moviment del cap. L’agafaren a coll dos Religiosos per portar-lo al llit. En arribar, i segons el parer d’ un d’ells que el nostre Director estava morint, li van donar l’absolució sagramental. Aquell mateix matí s’havia confessat. Els semblava en part que el seu benvolgut i venerat hoste era mort, però es resistien a creure-s’ho, veient la flexibilitat del seu cos i la pau tan suau del seu rostre, per la qual cosa esperaren ben bé un parell d’hores que recuperés els sentits. Inútilment, però, ho esperaren. El P. Enric s’havia mort”. (Joan B-Altés, amic d’Enric d’Ossó, Revista Teresiana, febrer de 1896)
AUTÒGRAF DEL P. ENRIC
La comunitat franciscana coneixia el P. Enric pels seus escrits i fins allà van arribar les notícies de les seves nombroses obres apostòliques. Amb les jornades que van compartir n’hi va haver prou per marcar en profunditat a totes les persones que el van tractar, per la seva pietat, la saviesa i el zel apostòlic. Després de la seva mort, els franciscans van guardar aquest escrit signat per ell durant els seus Exercicis Espirituals. Avui es pot contemplar a pocs metres de l’estança que el Sant va ocupar.