Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
VEURE EN EL MAPA
VISTA DE L’ERMITA ESTANT
Lluny del soroll del món i davant aquesta vista esplèndida, el P. Enric trobava la pau i la serenor que li calia per escriure i reposar. Aquesta petita ermita era, sens dubte, un dels seus racons preferits i hi acudia gairebé cada any. Va ser aquí també on va tenir la seva “revelació”, on va sentir el dard roent de Santa Teresa, i el lloc en què va romandre fins el 2 de gener de 1896.
Enric
“Tot convida a resar en aquest sant recés! Els ocellets amb llurs cants, per damunt del parrupeig trist de la petita tórtora; les fonts amb les seves corrents d’aigua fresca, les selves amb el seu so compassat que alcen les brises de la mar en moure en silenci les seves fulles; la vista del mar tranquil, que s’estén als meus peus com una catifa d’argent; la puresa del cel, poques vegades enterbolida pel núvol de tempesta. . . Tot s’eleva sens esforçar-s’hi l’ànima. . .!
Si sabéssim pregar com convé, amb quin zel promouríem els interessos de Jesús de Teresa. Ensenya’ns a resar, Tu, Jesús, que en vas ensenyar als apòstols! (Enric d’Ossó: Dedicatòria del Quart d’Hora d’Oració)
MONESTIR DELS CARMELITES
El P. Enric visitava sovint els seus oncles Rafela i Just a Benicàssim, que aleshores era un poblet de pescadors. Des d’allà pujava amb una tartana de cavalls fins el monestir dels Carmelites, on s’hostatjava, molt a prop de l’ermita de Santa Teresa. A la biblioteca del monestir hi va trobar el tresor dels escrits teresians que havien d’enriquir la seva vida i la seva obra apostòlica per sempre. En el monestir hi ha una inscripció que recorda la vinculació tan especial del P. Enric amb aquest lloc.
Enric
“Essent estudiant, gairebé cada any anava a passar les vacances al Desert, i algun any m’hi estava més d’un mes, i fins i tot dos. Cantava al cor amb els monjos, fruïa d’allò més amb les converses espirituals dels Pares Manel i José Marco . . . Menjava al refectori amb ells i el mateix que menjaven ells, anava a la recreació havent dinat i a passejar a la tarda amb els frares . . .” (Enric d’Ossó: Apunts de les misericòrdies del Senyor)
TRANSVERBERACIÓ DE SANTA TERESA
Davant d’una imatge semblant a aquesta, va succeir quelcom l’estiu del 1872. El seu jo més profund entrà en comunió amb la Santa d’Àvila i l’experiència teresiana va prendre cos. S’havia forjat per sempre un vincle indestructible entre la Santa i el P. Enric. Des d’aquest moment, totes les seves obres i escrits portarien l’empremta teresiana.
Enric
“La vista d’ermites, especialment la de Santa Teresa, que és tan bonica per la seva transverberació, m’encisava, enamorava i extasiava. Quantes vegades l’hauria robada! Els frares em deixaven la clau, i jo me n’hi anava tot sol i m’hi estava tant com podia. Contemplant la imatge tan encisadora, repetia les paraules del Càntic dels Càntics: Que formosa ets, estimada meva, que formosa que ets . . . I componia versos que em feien molta devoció”. (EO. III Apunts de les misericòrdies del Senyor)
Després de la seva experiència a l’ermita, el P. Enric recull aquesta pregària a Teresa de Jesús en la Revista Teresiana del novembre de 1872:
“Confesso que sense la gràcia de Déu no podem res, però també reconec que amb la seva gràcia ho podem tot, i que no seria impossible escriure com tu ho vas fer, si Nostre Senyor ens afavorís amb l’esperit que guiava la teva ploma i que et va ajudar en les teves obres. Fes-nos arribar, doncs, del teu Espòs Jesús, una part, si no el tot, del teu esperit, per satisfer el desig del Crist, que va venir al món per a inflamar les ànimes, i no desitja res més, sinó que totes cremin d’aquest foc diví” (Enric d’Ossó: Revista Teresiana)
IMATGE DE SANTA TERESA DOCTORA
Aquesta imatge que actualment es pot trobar a l’ermita, reflecteix el disseny de la Santa que el P. Enric demanava per a les seves obres apostòliques com a doctora de l’Església.
Enric
“Quantes vegades m’he fet la pregunta: Què passa dintre meu? Què és el que sento al meu cor? D’on m’ha nascut aquesta força irresistible, que mai no havia sentit, i que tan fort m’empeny a conèixer i a seguir el camí de la virtut, recolzat en la columna ferma de l’oració? D’on neix que em senti tan vivament empès a professar més afecte a tot allò que és bellesa i grandesa en la nostra pàtria, i sigui veritable joia religiosa nacional? Què és això? D’on prové? I després de meditar-ho, em responc: Tot és obra de la verge avilesa” (Enric d’Ossó: Revista Teresiana, novembre 1875)
ERMITA DE SANTA TERESA
La darrera vegada que el P. Enric va estar a l’ermita, va ser poques setmanes abans de morir, el 30 de desembre de 1895. Estava passant per un moment difícil Era qüestionat per l’Església degut al plet del col·legi de Tortosa i apartat de la Companyia que havia fundat; més que mai necessitava la seva ermita i la pregària, el seu refugi. El Desert de les Palmes, però, estava molt ple aquells dies i el prior li va dir:” Si vols pau, ves-te’n a Sancti Spiritu”, i l’hi va acompanyar personalment.