Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
VEURE EN EL MAPA
CIUTAT I NOU EIXAMPLE
La ciutat comtal que conegué el P. Enric era una urbs en plena transformació i plena de vitalitat. Una part dels antics murs que impedien el creixement de Barcelona van ser enderrocats i l’enginyer Ildefons Cerdà planificà i dissenyà l’Eixample (Ensanche): un avantguardista model de carrers amples i simètrics, amb el seus enginyosos xamfrans, havien de facilitar la visibilitat i la circulació de vehicles en el futur. Una nova àrea urbana, que contrastaria amb el traçat espontani i desigual de la ciutat històrica, i seria el lloc escollit per la puixant burgesia catalana per a edificar-hi els seus edificis modernistes.
CONTEXT HISTÒRIC
Durant la segona meitat del segle XIX, Catalunya viu un desenvolupament econòmic molt notable, amb una burgesia marcadament dinàmica a Barcelona i ciutats com Sabadell o Terrassa, que constitueix la veritable locomotora d’Espanya. En aquest context de prosperitat es va dur a terme l’Exposició Universal de Barcelona el 1888, en la qual, més enllà dels avenços tecnològics dels quals els països s’enorgullien, s’hi exposà una tovallola brodada per la germana de la Companyia Lluïsa Grego i que va ser premiada amb la medalla d’or de l’Exposició.
Basílica de Santa María del Pi
En aquesta església en el cor de la “Ciutat Vella”, el P. Enric s’hi reunia amb el grup de teresianes de l’Arxiconfraria, instal·lada a la parròquia del Pi (Pino) i en altres esglésies de la ciutat. Durant la guerra civil, una de les germanes de la Companyia, Mercè Prat, fou apressada i assassinada pel fet de ser religiosa. En una de les capelles del Pi hi roman una placa que recorda el seu nom i la seva pertinença a l’Arxiconfraria. Fou declarada beata i màrtir a Roma, el 1990.
ESGLÉSIA DE BETLEM
Hi feia cap sovint l’Enric, per resar, quan era a Barcelona. Segurament perquè era tan a prop de casa del seu germà i per la seva ubicació al centre de la ciutat. El seu interior fou incendiat durant la guerra civil, i degut a aquest fet no es conserva tal com la va conèixer el P. Enric.
COL.LEGIS DE LA COMPANYIA A L’ÈPOCA DEL P. ENRIC
El mapa recull els diversos llocs en què es va anar desenvolupant l’activitat educativa de les germanes, per a acollir des del principi els sector més necessitats de la ciutat. Els estrets i antics carrers que conegueren el P. Enric i les primeres teresianes, van desaparèixer amb l’obra urbanística que es va realitzar a Barcelona durant la darrera dècada del segle XIX i començament del segle XX.
CONTEXT HISTÒRIC
El 1884 va començar d’escampar-se el còlera per tot Espanya. Els col·legis es van haver de tancar a Barcelona i es necessitaven voluntàries per a tenir cura dels malalts. Moltes de les germanes es van oferir per aquesta “gran obra de caritat” i, desgraciadament, algunes van perdre la vida en aquesta acció tan generosa. Alguns anys més tard, en el Congrés Catòlic Nacional del 1889, es va destacar la actitud de les germanes de “donar la vida” en un moment tan dur per al país.
Col·legi de Gràcia
Enric d'Ossó rep la petició perquè la Companyia s'encarregui d'un col·legi del barri de Gràcia que està prop dels protestants. El va considerar de tal importància que va enviar a dues de les fundadores per a iniciar la fundació el 25 de juliol de 1880; ell va ser present. Van començar les classes gratuïtes amb l'assistència de 80 nenes i 40 nocturnes i en menys de 3 setmanes es va triplicar el nombre d'alumnes. El col·legi i la comunitat de germanes van estar en diferents llocs fins a arribar, en 1889, a la ubicació actual al carrer Nàpols 359. Avui és una escola mixta de la Fundació Escola Teresiana, amb les etapes educatives de tres a divuit anys.
COL·LEGI DE GANDUXER
Mentre la Companyia anava creixent, el P. Enric ideava un projecte que culminaria amb la Casa Mare i el col·legi de Ganduxer que iniciaria la seva tasca educativa el 1886. Aquest edifici, construït pel genial arquitecte Antoni Gaudí, representa perfectament allò que el P. Enric d’Ossó li va demanar: una al·legoria del “castell interior” a què fa referència el llibre de Las Moradas de Santa Teresa de Jesús. El sacerdot se sentia feliç en veure a tot arreu detalls de l’espiritualitat de la Santa plasmats, tant en la pedra com en les rajoles i la ceràmica. Per això, observem una extensa simbologia teresiana en tota la construcció. I també detalls, com ara les finestres estretes o els merlets, que fan pensar en un castell.
Enric
Teresa de Jesús en el llibre de Las Moradas, explica que cada persona està capacitada per entrar en el seu “castell interior”, per anar passant d’estança en estança, fins arribar a la més interior del nostre ésser que és on “habita” Déu. El P. Enric ens diu que n’hi ha prou amb un quart d’hora d’oració cada dia per a entrar en aquesta relació amb el Déu que ens habita.
FAÇANA POSTERIOR BLANC I NEGRE
En aquesta imatge hi observem, sobre els merlets del castell, els birrets de doctora originals, que es van perdre durant l’ocupació de l’edifici el temps de la guerra civil (1936-1939). Posteriorment es van fer restaurar, com també l’escut de la façana principal. Per a Enric d’Ossó, Santa Teresa era mereixedora d’aquesta distinció doctoral molt de temps abans que l’Església ho reconegués, el 1970.
REIXA DE LA PORTA
La reixa d’entrada a l’edifici, és l’escut de la Companyia. Sembla ser que l’hauria fet el propi Gaudí. Conten que, un forjador estava moldejant el ferro, quan el vanguardista arquitecte català li va dir: “Porta, que ja ho faig jo”. Antoni Gaudí havia après l’ofici del seu pare que era forjador de ferro.
DETALL DE LA REIXA
A la dreta, el cor de Jesús amb la corona d’espines; a l’esquerra, el de Santa Teresa transverberat, experiència viscuda per Teresa de Jesús cap a l’any 1562.
Enric
Aquesta experiència que explica Teresa havia de ser molt significativa per al P. Enric, com ho podràs descobrir al Desert de les Palmes.
“Vaig veure un àngel davant meu cap al costat esquerre en forma corporal, cosa que no veig si no és amb meravella <. . .> No era gran, més aviat petit, molt formós, el rostre tan encès que semblava dels àngels molt importants, que sembla que tots s’abrusin. Deuen ser dels que en diuen Querubins <. . .> Li veia a les mans un dard d’or llarg, i al final del ferro em semblava que hi tenia una mica de foc. I me’l sentia traspassant el cor unes quantes vegades, i que m’arribava a les entranyes. En treure’l sentia com si se les emportés i em deixava abrusada d’un gran amor de Déu” (Teresa de Jesús: Vida, Capítol 29)
DETALL DE LES PORTES
Tots els poms de les portes tenia la forma de “T” de Teresa; actualment només en queda un. Un altre exemple de la simbologia teresiana en l’edifici és que a la porta d’entrada no hi ha pany ni clau per obrir-la des de fora, només es pot obrir de dintre estant, com passa també amb el nostre “castell interior”
PASSADÍS DE L’INTERIOR
Al primer pis de l’edifici, espai destinat per a les religioses, Gaudí hi situà un bosc de pilars primets, combinant amb gran mestratge l’efecte de les voltes i de la llum. En aquest cas, cada arc és lleugerament diferent de l’anterior de forma que es pugui veure tota l’arcuació. El resultat és un espai sobri i lluminós que convida a la profunditat i al recolliment.
Enric
El P. Enric emprèn aquest projecte amb poquíssims recursos gran confiança amb Déu.
“Ja tenim Col·legi al primer pis. Serà molt bonic i s’hi estarà bé, com diu Gaudí, l’arquitecte. No n’hi haurà cap més a Barcelona, ni potser tampoc a tota Espanya. Només falta que arribin recursos, car la tan bona Rosario fa tot el que pot i el que no pot per tirar endavant. Hi ha 23 mestres paletes i en aquesta quinzena n’hi haurà 8 més. Total, més de 68 homes” (Enric d’Ossó: Carta a Gna. Saturnina Jassá, 1869)
ESCULTURA DE ST. ENRIC
Al jardí d’entrada a l’edifici, s’hi localitza aquesta imatge de St. Enric, obra de l’escultor Enric Monjo. Una còpia d’aquesta mateixa es troba a la plaça que accedeix al monestir de Montserrat. Des d’aquell indret, el P. Enric sembla donar-nos la benvinguda i preguntar-nos: Vols entrar tu també al teu castell interior? T’asseguro que val la pena.
COL·LEGI VILANOVA
Un sacerdot de Vilanova, inquiet per la importància de l'educació, sol·licita a Enrique de Ossó que assumeixi el traspàs d'un col·legi que havia estat dirigit per les germanes de Sant Vicent de Paul. Enrique no coneixia al sacerdot però intuïa una bona fundació. La Companyia accepta i el col·legi s'obre el 15 de setembre de 1884 acollint alumnes de mitja pensió i externes. El col·legi estarà situat en el centre de la ciutat, en una casa particular fins que, en 1892, es traslladi a un nou edifici en la rambla principal. Es va treballar intensament promovent el nivell cultural dels fills dels obrers. Avui és una escola mixta de la Fundació Escola Teresiana amb les etapes educatives de 3 a 20 anys.
COL·LEGI DEL CARRER DELS ARCS
Aquest edifici va ser el que les germanes van escollir per reobrir un col·legi l’any1924, després d’haver hagut de deixar un local més petit, a causa de les exigències de les propietàries. Van obtenir els permisos que calia, gràcies al reconeixement del projecte educatiu de la Companyia. Està situat al final del Portal de l’Àngel i a unes quantes passes de la Catedral. Actualment, acull el Real Centre Artístic de Barcelona, un centre cultural dedicat a la realització i promoció de cursos, exposicions, conferències, etc. Destaca la portada amb arcs carpanell tan comú durant el gòtic.