Context Històric

A nivell econòmic i social, Espanya també sofreix aquestes contradiccions entre el món rural i l’urbà, encara que Enric es mou amb la mateixa facilitat tant al Vinebre agrícola com a la moderna ciutat de Barcelona amb els seus trens i les seves noves edificacions modernistes. És precisament a Catalunya i al País Basc, on la Revolució Industrial afavoreix l’emergència de dues noves classes socials, la burgesia i el sector obrer, que amb models polítics i econòmics oposats, exigeixen un rol més determinant a la societat.

En l’àmbit polític, la burgesia -molt puixant econòmicament- busca modernitzar el país i reivindica les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa per a oposar-se frontalment a l’Antic Règim. La tensió constant entre liberals i conservadors oferirà breus períodes revolucionaris (el Bienni Progressista, Sexenni Democràtic, etc.), seguits per restauracions, sovint obtingudes a la força amb pronunciaments militars o amb  enfrontaments com les guerres carlines.

Són de gran importància l’àmbit cultural i el religiós. Durant la primera meitat del segle XIX, amb un baix nivell d’ensenyament, les classes populars mancaven de cultura. Els governs liberals es preocupen pel desenvolupament del sistema escolar a Espanya. Busquen promulgar una llei general que reguli l’ensenyament. Però fins a 1857 no es promulga la Llei General d’Instrucció Pública de Claudio Moyano, que intenta donar una base jurídica a l’ensenyament i configurar el sistema escolar. No obstant això, a l’últim terç del segle XIX encara existeix un alt percentatge d’analfabetisme. En aquest marc, no pot ignorar-se l’aportació del krausisme, que domina el pensament progressista espanyol fins al fracàs de la revolució de 1868, especialment el fruit més significatiu que és la Institució de Lliure Ensenyament (1876), de Francisco Giner de los Rios.

L’Espanya del segle XIX és fonamentalment catòlica, amb sectors de fort anticlericalisme, presència de corrents maçònics i protestantisme. Els intents de modernitzar Espanya són també un desafiament obert per al conjunt eclesiàstic, que veu com els governs liberals apliquen polítiques hostils i arriben fins i tot a arrabassar part de les propietats de l’Església mitjançant les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz, alhora que l’anticlericalisme creix a la societat.

En aquest context, i fidel al gran esdeveniment religiós que va ser la celebració del Concili Vaticà I (1869-1870), Enrique de Ossó, percep la necessitat de “regenerar” Espanya, atenent a tots els que requerien suport i formació. Està convençut que el veritable motor del canvi i l’esperança de renovar la societat resideix a l’educació, començant pels nens. Per això, la seva tasca apostòlica se centra a combinar la pedagogia i el cristianisme, mitjançant la difusió de la seva Revista Teresiana, la Catequesi, Escoles Dominicals i Nocturnes, creació de grups cristians per a nens (“Rebañito del Niño Jesús”), joves i adults (Arxiconfraria, Congregació de la Puríssima, Germanor Josefina), sense comptar les també esbossades: Germanor Teresiana Universal i Missioners Teresians, la formació de mestres cristianes i, finalment, la creació de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, dedicada a la regeneració social a través de l’educació.

Totes aquestes situacions complexes socioeconòmiques, polítiques, culturals i religioses, constitueixen no només un període de gran interès històric i el marc que ens permet entendre el fascinant context en el qual es mou Enrique, sinó que en tractar-se de tensions no resoltes seran també la causa generadora de nous conflictes durant el segle XX, incloent conflictes bèl·lics com la Gran Guerra o la Guerra Civil Espanyola.