Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
VEURE EN EL MAPA
PANORÁMICA DE LA CIUTAT
Aquesta ciutat, amb una rica història i molta vida cultural, será l’escenari on Enric d’Ossó es formarà i durà a terme gran part de la seva activitat apostólica, durant 40 anys. És aquí on s’adonà de les necessitats que hi havia i dels problemas que estaven per resoldre; i per així hi dissenyà i posà en marxa les seves obres.
Context històric
Amb més de 2.000 anys d’història, Tortosa va viure primer baix la influència dels romans, i després, dels musulmans. El 1148, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquista la ciutat que formarà part de la Corona d’Aragó. L’expulsió dels jueus el 1492 i, posteriorment, la dels moriscs (S.XVII), van perjudicar considerablement la vida econòmica de Tortosa.
CASA DE L'ENRIC
En aquest habitatge del carrer del Vall nº 40, hi va viure l’Enric uns quants anys, des que el seu pare va accceptar, el 1854, que estudiés al Seminari de Tortosa. Se’n va fer càrrec Mossèn Josep Ramon Alabart, qui el va acollir a casa seva com a pupil. I és en aquesta casa on va tenir la inspiració que havia de canviar la seva vida: fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús.
Enric
Era el dia 2 d’abril del 1876 quan Mossèn Enric es despertà de matinada pensant en un grup de dones Mestres, i es va preguntar: “Déu ho vol? Jesús ho vol? Santa Teresa ho vol? Endavant? Sembla ser que sí. És inspiració o idea d’avui”
I es va posar a escriure el Projecte o Idea de la Companyia:
“FINALITAT: “Regeneració del món mitjançant l’educació de la dona segons l’esperit de Santa Teresa de Jesús. El cap clar. El cor bo. Tot bé” (Enric d’Ossó)
REIALS COL.LEGIS
Enric d’Ossó va estudiar aquí des del 1854 al 1857, i va ser un alumne excel. lent. Va aprovar els quatre cursos programats amb només tres anys i un dels seus professors reconegué: “Ja no sé que més puc ensenyar-li”. A nivel arquitectònic, els Reials Col.legis són considerats l’obra més important del Renaixement Civil a Catalunya.
Enric
“Vaig estudiar amb molt interés i vaig obtener bones notes; era dels primers dels cursos, molt estimat pels catedràtics. Dòmine Sena –molt devot de Santa Teresa de Jesús- em va desvetllar, sens dubte, la devoció a la Santa” (Enric d’Ossó: Apunts de les misericòrdies del Senyor)
CONTEXT HISTÒRIC
Fundats a l’època del rei Carles I (segle XVI) i destinats a la formació de teòlegs dominics, la seva fama va ser tanta que van decidir construir un col.legi annex per a l’educació dels nois cristians. Avui dia, els Reials Col.legis estan constituïts per tres edificis: el Col.legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col.legi de Sant Jordi i Sant Domènec i l’Església de Sant Domènec. Són testimoni de l’esplendor cultural de la ciutat durant el Renaixement.
Catedral de Santa María
L’Enric tenia el costum de deixar-s’hi caure cada tarda, quan sortia del seminari, per resar a la capella del Santíssim. A l’interior hi podem contemplar el retaule –inaugurat l’any 2000- dels sants tortosins, d’entre el quals, St. Enric d’Ossó. Durant la guerra civil española (1936-1939), van amagar les restes de Sant Enric a la Catedral, a fi que estiguéssin protegides, desconeixent-ne la ubicació. Posteriorment les van tornar al Noviciat (Actual Centre Sant Enric d’Ossó i Residència de Germanes grans de la Companyia). A nivel arquitectònic, hi predomina l’estil gòtic tot i que també s’hi troben detalls barrocs posteriors, com ara les columnas de la façana. A l’espai que ocupa la Catedral es pensa que hi va haver anteriorment un temple romà, després una basílica visigótica i fins i tot una mesquita musulmana, abans que es construís la primera església románica que va precedir l’edificació actual.
ESGLÉSIA DE LA PURÍSSIMA
Ubicada al carrer Montcada, molt a prop del carrer del Vall on vivia l’Enric, i del seminari on estudiava primer i després hi donava classes, hi veiem aquesta petita església, capella del monestir de les Concepcionistes, on acudia sovint el sacerdot català, per saludar el Senyor, en sortir de casa, quan anava a clase. El convent de la Puríssima Concepció Victòria va ser fundat el segle XVI pel bisbe italià Giovanni Battista Veschi. Val la pena aturar-s’hi per contemplar el Crist de l’església, molt venerat a la localitat. La tradició diu que el Bisbe Veschi, personalment, va fer portar la imatge des d’Itàlia. Durant la guerra civil, grups d’anticlericals van intentar despenjar la imatge per cremar-la, però tot i que van arribar a arrencar-li els Claus, no van aconseguir despenjar-la. I és per aquest motiu que el seu culte i veneració és notable a Tortosa.
ESGLÉSIA DE SANT ANTONI
Aquesta església situada també al carrer Montcada, té una gran vinculació amb l’activitat apostólica de St. Enric. En primer lloc perquè va ser el punt neuràlgic des d’on projectaria les seves idees quan el Bisbe Vilamitjana li encarregà la coordinació de la catequesi de la ciutat, el 1869. I en segon lloc perquè va ser precisament aquí on Enric d’Ossó va fer la seva famosa crida a les noies, el 12 d’octubre del 1873, i on fundà l’Arxiconfraria de les Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús (avui Moviment Teresià Apostòlic- MTA), posteriorment, el “Rebañito del Niño Jesús”, el 1876. Davant mateix de l’església, hi havia l’antic seminario n el sacerdot de Vinebre va estudiar primer i en va ser catedràtic de Física després, entre el 1868 i 1878. Avui dia, l’església acull les imatges de les processons de Setmana Santa.
Enric
Aqueste són algunes de les paraules que Mossèn Enric va adreçar a les noies aquell dia:
“Vosaltres sou le squi heu de decidir si la familia i per tant la societat, han de ser o no de Jesucrist.
En tots els temps Déu ha associat la dona amb els grans edeveniments de la humanitat. I Teresa de Jesús visqué admirablement la missió de la dona. Formar, doncs, el cor de la dona al motlle de Teresa, és allò a què aspira la projectada associació.
L’objecte de la meva Associació és el mateix que ens proposa l’Església: fer espai a l’Esperit Sant a fi que Jesucrist visqui en nosaltres… Revifar els gèrmens de vida i re restauració… Ser Bufada que revifi les flames amagades sota les cendres, mà generosa que hi apropi el combustible…
Passant per les vostres mans, germanes, essent vosaltres el meravellós conductor, és com el foc diví es comunicarà al món.
Es tracta només que sigueu cristianes de veres, i de facilitar-vos els mijans per a ser-ho…
Mans a l’obra, doncs, que el temps urgeix i les circumstàncies empenyen!”
(Enric d’Ossó: “Llamamiento a las jóvenes católicas de Tortosa”)
ERMITA MIG CAMÍ
Aquest és un dels llocs que Mossèn Enric visitava amb el nens de la catequesi. L’ermita de la Providència també és coneguda amb el nom de Mig camí (“mitad camino” en catalán), perquè està situada entre Tortosa i la creu del Coll de l’Alba. Diu la tradició que el diumenge de Passió del 1876 (1 d’abril), el P. Enric estava amb els nens a l’ermita, i semblava molt amoïnat per tot allò que no tenien i també per les noies que havia enviat a estudiar a Tarragona. I va ser precisament aquella nit quan va tenir la inspiració de fundar la Companyia . A l’interior de la construcció, hi veiem un altar dedicat a St. Enric, patró dels catequistes d’Espanya des del 1998; ens recorda avui com estava vinculat amb aquell lloc.
CONVENT DE LES CARMELITES
Enric d’Ossó va voler que les Carmelites Descalces tinguessin un convent a Tortosa, a fi que el teresianisme estigués fonamentat sobre els pilars de l’oració i l’educació. L’edifici va ser construït en un terreny cedit per la senyora Magdalena de Grau al P. Enric i a tres amis seus sacerdots: Jacint Penyarroya, Mateu Auxachs i Josep Sánchez. S’inaugurà el dia de la Mare de Déu del Pilar, el 12 d’octubre del 1877. La construcció no ocupava tot el terreny, i Mossèn enric hi va fer edificar temps després, i al costat del convent, un col·legi i el noviciat de la Companyia, fet que li va comportar un plet molt llarg i complicat amb les monges Carmelites, els seus propis amics i la senyora Magdalena de Grau, fins el moment en què, finalment, després que ell ja fos mort, el col·legi i el noviciat van ser enderrocats per ordre judicial.
Enric
“Em dolia molt que a la nostra Diòcesi no hi hagués cap convent de monges Carmelites, i volia crear-ne un, i no sabia com fer s’-ho, i ho demanava molt a Nostre Senyor i a la Santa. Més endavant es va poder fer, com ja veurem”. (Enric d’Ossó: Apunts de les misericòrdies del Senyor)
CONTEXT HISTÒRIC
Al segle XVI, fou precisament Santa Teresa de Jesús qui va reformar l’Orde de Nostra Senyora del Mont Carmel, en fundar el primer convent de Carmelites Descalces, les quals –essent monges de clausura- es dediquen prioritàriament a la vida contemplativa. Tres segles més endavant, a finals del segle XIX i després de l’obertura que suposà el Concili Vaticà I (1869-70), sorgeix un altre tipus de vida consagrada, que prescindeix de la clausura papal i que uneix l’oració amb l’atenció a d’altres aspectes assistencials de la vida, com la sanitat, l’educació, etc. com a mitjà per evangelitzar la societat. Amb aquesta línia d’obertura coincidia el P. Enric que entenia molt bé que l’educació havia de ser la pedra angular per a “regenerar la societat” i les germanes teresianes les protagonistes d’aquest ambiciós projecte.
CASA NOVICIAT
Inaugurat l’any 1901, després de l’enderrocament de l’antic noviciat. Aquí s’hi van formar les novícies al llar de molts anys. Actualm ent, l’edifici acull una Residència de Germanes grans i una Casa d’Espiritualitat per a recés i trobades de pregària. Al costat de la casa es conserva la masia en la qual el P. Enric passava llargues temporades escrivint i veient des de la finestra el convent de les Carmelites i el Col·legi-noviciat de la Companyia. Avui dia és un museu que guarda objectes personals seus i també s’hi fa una explicació de la seva vida.
Arqueta
Quan el sant va morir a Gilet el 27 de gener del 1896, el van enterrar al cementiri del convent franciscà. Temps després, el 12 de juliol del 1908, les seves despulles foren traslladades al noviciat de Tortosa-Jesús (actualment Centre Enric d’Ossó) i les van situar a la capella, davant del presbiteri. Allà, a terra, hi van col.locar la làpida. El dia 7 de setembre del 1966 les van passar a la present arqueta.
Enric
La M. Antònia Barrera patia de tuberculosi i havia arribat a una situació crítica. Demanava molt que la baixessin a la tomba del P. Enric, convençuda que la curaria. El dia que, finalment, la van baixar a coll fins a la capella i la van prostrar sobre la làpida, la seva malaltia desaparegué instantàniament. Aquest va ser el miracle que calia per a la seva beatificació.
SEPULCRE
El sepulcre del P. Fundador situat al panteó que es troba a la capella del Centre Enric d’Ossó, antigament Noviciat de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, a Tortosa-Jesús. A sobre hi veiem l’estàtua del sant. I darrera la tomba, l’arqueta.
Enric
“Oh Jesús meu i totes les meves coses! ¡O estimar-te o morir estimant-te. . .No me’n vagi jo d’aquest món, Jesús meu, sense haver-te estimat i fet conèixer i estimar-te tant com sigui possible! Acreix el meu amor, Jesús meu!” (Enric d’Ossó: Revista Teresiana, gener 1896)
PRIMER COL.LEGI A TORTOSA
A l’espai que ocupava l’antic habitatge del comte de Bañuelos, les teresianes hi van obrir el primer col.legi de la Companyia a Tortosa. Va ser inaugurat el 13 de setembre del 1895 i al balcó encara hi podem observar l’anagrama de la Verge Maria, fet amb forja, que serveis de guia per identificar l’edifici i ens recorda el pas de les germanes teresianes per aquest lloc.
COL.LEGI TERESIÀ ACTUAL
Va ser inaugurat l’any 1929, inicialment només per a nenes. El P. Enric ja havia expressat molt abans, el seu desig de tenir un col.legi a Tortosa, com es pot deduir d’una carta que va escriure a la M. Saturnina el 19 d’abril del 1884. El temps que va durar la guerra civil va ser utilitzat com a hospital i després també com a Facultat de Magisteri. És obra de l’arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar, i malgrat hagi sofert remodelacions en diverses ocasions, manté la seva estructura inicial neoclàssica amb detalls modernistes. Al centre, hi destaca una estàtua de Santa Teresa. Avui és una escola mixta de la Fundació Teresiana, amb les etapes educatives de zero a setze anys.
SÍMBOL DE RUTA TERESIANA A LA CIUTAT
L’any 2015, amb motiu del V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, es dissenyà una ruta d’Enric d’Ossó a la ciutat de Tortosa, que podràs identificar amb aquest símbol, si et passeges pels seus carrers. La ruta s’anomena “Ruta Teresiana” car Enric d’Ossó ha esta reconegut a nivell eclesial com a “l’apòstol teresià del segle XIX”