Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

CONVENT DE LES MARES CARMELITES
Alba de Tormes, ciutat en la qual va morir Teresa de Jesús el 4 d'octubre de 1582; després d'ajustos del calendari gregorià, el dia va passar a ser el 15 d'octubre. Molts llocs d'aquest temple (capella del sepulcre de la Santa, cel·la, sagristia, púlpit…) són significatius en la vida i experiència espiritual d'Enric d’Ossó durant les seves visites a la ciutat, entre els anys 1875 i 1892.
“S’acosta, estimats meus, el dia feliç en què puguem visitar el sepulcre i el cor de la nostra Santa Mare… Ja estem a Alba…! Gràcies mil, Jesús de Teresa!, gràcies, Teresa de Jesús! Què farem a Alba? Crec que els dos o tres dies que passem allí han de ser una festa contínua. Sí, de dia i de nit, sempre davant el cor i sepulcre de la gran Teresa, ha d’haver-hi una guàrdia d’honor, que la formin les seves filles i els seus més entusiastes devots, que resi, que canti, pregui en silenci, adori, de gràcies o demani mercès al Cor de Jesús per mitjà del cor de Teresa, per l’Església, pel món […], etc. En una paraula, han de ser dies d’oració, d’acció de gràcies, de generosos propòsits; dies de donar, de rebre, d’oferir, de demanar. Allí i durant el viatge es detallarà millor aquest pla per a vosaltres i per al vostre benvolgut amic”. El Solitari

RELICARI DEL COR TRANSVERBERAT
El motiu que portava a Enric sempre a Alba era la veneració de les relíquies de Teresa de Jesús, acostar-se al seu cor transverberat. Aquest reliquiari que contemples en el museu estava situat en l'època d'Enric d’Ossó en el presbiteri de l'església, a la dreta. Davant del reliquiari ell es passava hores senceres pregant; obrien per a ell la porta que guardava el reliquiari.
Després de la peregrinació de 1875 Enric d’Ossó expressa: “Hem hagut de fer-nos esma per a separar-nos d’aquell lloc”
I recull a la Revista Teresiana d’agost de 1877: “Però el que crida en gran manera l’atenció i que tots els fidels poden contemplar amb els seus ulls és el Cor de la Santa Mare Teresa de Jesús. Aquest és el secret imant que atreu i atraurà suau i fortament a tots els cors ben nascuts. Aquest és el focus de llum, de vida i d’amor que ha de regenerar el món. Aquesta és l’escola dels veritables amants; aquest és el lloc que va escollir Déu en la terra per a obrar els més assenyalats prodigis.”
“El que ens toca a tots els pelegrins és que tinguem aquesta de venerar aquest seràfic cor, demanar-li molt de bo de bo i treballar per aconseguir-lo, a fi que el nostre cor sigui semblant al seu.”

ESGLÉSIA DEL SEPULCRE
Lloc des del qual Enric d’Ossó va predicar tantes vegades la Paraula quan celebrava l'Eucaristia i des del qual va parlar als milers de pelegrins teresians que van arribar a Alba en les diferents peregrinacions. Per la porta de la dreta s'accedia al lloc on es trobava el reliquiari i pregava Enric.
En un escrit, el P. Tomás Álvarez (ocd) diu de la peregrinació de 1877: Van ser una mica més de 4.000 pelegrins. La majoria, joves de l’Arxiconfraria, uns 200 sacerdots, 4 bisbes, amb un mateix lema: “anar pelegrins per a tornar apòstols”. Una peregrinació així, era tot un repte 4.000 pelegrins en aquells trens! Impressiona llegir en les cròniques com els esperava la gent en cada estació… el silenci en els vagons per a fer el Quart d’hora d’oració diària… l’arribada a Àvila, ciutat de 7.000 habitants… i tantíssims pelegrins en la petita vila d’Alba.

CAPELLA DEL PRIMITIU SEPULCRE
El “llaura” de la dreta en pedra és l'altar on celebrava Enric les seves eucaristies, es troba igual que en el seu temps i va ser el lloc on va reposar el cos de Teresa de Jesús recentment morta.
“Per fi arribem a Alba el mateix dia després d’admirar Salamanca diversos monuments preciosíssims, i entre ells el convent i casa que va habitar la Santa. Ja estem a Alba, glòria a Déu i gràcies mil a Jesús i el seu Teresa! I podrem admirar i adorar l’objecte dels nostres més privilegiats amors. Celebrem missa enfront del sepulcre o en l’altar del sepulcre de la Santa, i després…!ah, després vam veure, contemplàrem, admiràrem, veneràrem un dels majors prodigis que Déu ha obrat en aquest món. El cor físic, real, de la nostra seràfica Verge Teresa de Jesús; aquell cor que tant sentí i estimà a Déu i als seus germans els espanyols.” (Enric d’Ossó: Revista Teresiana)

CEL·LA DE SANTA TERESA
Lloc al qual Enric entrava directament des de la clausura abans d'estar oberta la finestreta al públic que es va obrir en 1982. Era una simple cel·la i la imatge jacent de la Santa que ara es veu en ella va ser encarregada a Barcelona per Enric d’Ossó, per suggeriment i petició del bisbe Martínez Izquierdo. Quan no es podia entrar en la clausura, Enric i les germanes que passaven per a la fundació a Portugal, entraven a pregar en aquesta cel·la des de la clausura.

GERMANOR TERESIANA UNIVERSAL
En la sagristia del convent de les carmelites va tenir lloc la important reunió que va congregar a més de 200 persones per a la signatura de la Germanor Teresiana Universal durant la primera peregrinació organitzada per Enric d’Ossó en 1877. El llibre, que es pot veure en el museu de les Carmelites, recull la signatura d'Enric d’Ossó, teresianes de l'Arxiconfraria, una germana en representació de la recentment fundada Compañía de Santa Teresa, i altres que es van unir a Enric en aquest projecte que representa per als teresians d'avui, el somni de la Família Teresiana.
“Un dels més bells i preciosos fruits que ha produït sens dubte la primera peregrinació teresiana és la formació de la Germanor teresiana universal, que va brollar cap el cor transverberat i espinòs de la Santa del nostre cor” (Enric d’Ossó: Revista Teresiana, 1887)

LLIBRES D'ENRIC D’OSSÓ
Alba era per a Enric un espai més espiritual que Àvila i en general quan anava a Salamanca o Portugal passava per allí. El 27 d'agost, festa de la transverberació, i el 15 d'octubre, s'acostava, sempre que podia, a celebrar a la Santa del seu cor. Tots els llibres publicats els enviava a les Mares carmelites perquè fossin col.locats en la tomba de la Santa.

ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT JOAN
En el primer viatge que figura d'Enric d’Ossó a Alba, tenia 35 anys i estava en plena maduresa de la seva proposta apostòlica teresiana amb la Revista Teresiana i l'Arxiconfraria. Precisament en aquesta església es constitueix l'Arxiconfraria de la ciutat, com solia fer en moltes de les ciutats i pobles que freqüentava. Era rector Mn. Luciano Pereña, amic d'Enric en Alba. El famós apostolat que es veu en la imatge no es trobava llavors en el presbiteri sinó en la façana.

CONVENT DE SANT JOAN DE LA CREU
Convent dels frares Carmelites en el qual s'allotjava Enric quan visitava Alba de Tormes. Era el lloc d'estada per als sacerdots que arribaven allí. Enric va tenir molt a veure amb el retorn dels carmelites a Alba. Arran de les peregrinacions organitzades per ell, els carmelites van tornar a la vila per a l'atenció i acolliment dels pelegrins.

FONT DE SANTA TERESA
De Salamanca a Alba s'arriba per un camí en el qual es troba aquesta font. Es creu que era el camí que Teresa va seguir i aquesta la font en la qual es va asseure a descansar del viatge. El bisbe Martínez Izquierdo recupera aquesta font amb motiu de les peregrinacions teresianes organitzades per Enric. Altés, amic i cronista dels viatges d'Enric, ho explica.

BASÍLICA de SANTA TERESA
Situada al costat del riu Tormes, la seva construcció es va iniciar en 1898, d'estil neogòtic. És possible que Enric hagués afavorit la construcció d'aquest projecte perquè la Vila no tenia infraestructura per a acollir l'arribada de tants pelegrins i les seves celebracions. Podria ser que fora un somni d'Enric al costat del seu amic Martínez Izquierdo. El seu successor Tomás Cámara posarà la primera pedra un any després de la mort d'Enric. Es va començar amb molt d'entusiasme, però de seguida van aparèixer les dificultats, per estar en zona propera a la ribera del riu, i es van abandonar les obres. En la idea original anava a ser el lloc on es col.locarien les relíquies de Santa Teresa. En 2008, la diòcesi de Salamanca va reiniciar els treballs amb un projecte més modest.