Pocs anys abans que morís, del cor del P. Enric en van brollar aquestes paraules: “Us vaig cercar tot sol quan era un noi. No us coneixia; però en sentir parlar de Vós, vaig percebre l’aroma d’aquesta Rosa del cel, i vaig deixar el món, pares i parents, per córrer rere el perfum de les vostres virtuts, prosternant-me als vostres peus. Ningú no sabia donar-me raó de Vós… Sol, i per camins difícils, vaig arribar als vostres peus. Tant cansat del món! Amb quantes ferides! Quants desenganys dintre el cor! Als vostres peus hi vaig trobar la pau que havia perdut… Beneïda Reina de les gràcies! Als graons del vostre tron vaig sentir reviure al meu pit records dolcíssims de la meva mare tan cristiana, que al cel, sens dubte, és part de la vostre cort … El record de la Mare del cel va desvetllar en mi el record de la mare de la terra, els seus precs, els seus sants consells, els seus bons exemples… (Enric d’Ossó: Tres florecillas a la Virgen de Montserrat)

“Vaig trobar la meva vocació, Vós em vau guiar sense que jo recordi com. Estrella del matí, de Catalunya, vau brillar als meus ulls, vaig seguir la seva llum i, en mostrar-me Jesús, fruit beneït del vostre ventre, en veure’l tan agraciat i formós vaig expressar: ”seré sempre de Jesús, el seu ministre, el seu apòstol, el seu missioner de pau i d’amor”. (Enric d’Ossó: Tres florecillas a la Virgen de Montserrat)

“He pujat aquí (Montserrat) per acomiadar nou germanes que salpen el dia 2, amb el vaixell Catalunya, a fundar un col·legi a Montevideo… Serà la primera fundació de la Companyia a l’Amèrica del Sud”. (Enric d’Ossó: Carta del 31 d’octubre del 1891).