Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Vista panorámica
Aquesta muntanya, tan emblemàtica a Catalunya per la seva singularitat i la seva importància religiosa, va ser també molt important (clau) en la vida del P. Enric. En aquest monestir hi trobava la pau que anhelava la seva ànima i la “Moreneta” (Virgen de Montserrat) es convertí en la seva “Mare celestial. A la Basílica hi acudia cada any i, especialment, en els moments vitals més importants. Aquí, per exemple, hi celebrà la seva primera missa el 1867; va participar en les festes del mil·lenari (1880), hi va consagrar la Companyia a la Mare de Déu, hi commemorà el tercer centenari de la mort de Santa Teresa i també hi va acomiadar les germanes que se n’anaven a evangelitzar altres continents.
EL SEU PRIMER VIATGE
Pocs dies després de la mort de la seva mare el setembre de 1854, l’Enric –amb només catorze anys- es va escapar de la botiga del senyor Ortal, a Reus, i va caminar durant dos dies sencers per visitar la “Moreneta”. Ho havia preparat tot a consciència : l’itinerari, un mapa, alguns diners i fins i tot havia enviat cartes de comiat als seus familiars. Aquest episodi ens parla de la personalitat determinada i profundament espiritual del jove Enric.
Pocs anys abans que morís, del cor del P. Enric en van brollar aquestes paraules: “Us vaig cercar tot sol quan era un noi. No us coneixia; però en sentir parlar de Vós, vaig percebre l’aroma d’aquesta Rosa del cel, i vaig deixar el món, pares i parents, per córrer rere el perfum de les vostres virtuts, prosternant-me als vostres peus. Ningú no sabia donar-me raó de Vós… Sol, i per camins difícils, vaig arribar als vostres peus. Tant cansat del món! Amb quantes ferides! Quants desenganys dintre el cor! Als vostres peus hi vaig trobar la pau que havia perdut… Beneïda Reina de les gràcies! Als graons del vostre tron vaig sentir reviure al meu pit records dolcíssims de la meva mare tan cristiana, que al cel, sens dubte, és part de la vostre cort … El record de la Mare del cel va desvetllar en mi el record de la mare de la terra, els seus precs, els seus sants consells, els seus bons exemples… (Enric d’Ossó: Tres florecillas a la Virgen de Montserrat)
LA MARE DE DÉU
La talla que venerem actualment, anomenada pels catalans “la Moreneta” degut al seu color fosc, data del segle XII-XIII, encara que segons conta la llegenda, una primera imatge va ser trobada en una cova de la muntanya, l’any 880. El seu color és degut a la transformació del vernís de la seva cara i mans causada pel pas del temps. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, símbol de la creació perfecta. El Nen Jesús beneeix amb la mà dreta , i a l’esquerra hi aguanta una pinya, símbol d’unitat i de vida perenne.
“Vaig trobar la meva vocació, Vós em vau guiar sense que jo recordi com. Estrella del matí, de Catalunya, vau brillar als meus ulls, vaig seguir la seva llum i, en mostrar-me Jesús, fruit beneït del vostre ventre, en veure’l tan agraciat i formós vaig expressar: ”seré sempre de Jesús, el seu ministre, el seu apòstol, el seu missioner de pau i d’amor”. (Enric d’Ossó: Tres florecillas a la Virgen de Montserrat)
El P. Enric va participar en la celebració de les festes del mil·lenari el mes d’abril del 1880, promoguda pel Bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona. Uns quants mesos després, el Papa Lleó XIII va concedir que la Verge de Montserrat fos coronada com a Patrona de Catalunya, assenyalant el 27 d’abril com a data de commemoració pròpia. En donen fe el Baix relleu i la inscripció de la façana principal de l’església. L’11 de setembre del 1881, coincidint amb la festa regional de Catalunya o Diada, el Cardenal Benavides –arquebisbe de Saragossa- va coronar la imatge. Tres setmanes després, el 2 d’octubre –efemèrides de l’aniversari de la primera missa del P. Enric-, la Companyia va ser consagrada a la “Moreneta”.
CAPELLA
Els tres dies que el jove Enric va estar en el monestir després d’escapar-se de Reus, els va passar en aquesta capella, ubicada a la dreta i just abans d’arribar a l’escala que puja al cambril. S’hi passava hores en silenci i resant, amb els ulls clavats en la Verge de Montserrat. En una altra capella, la tercera de mà esquerra, hi va haver durant molts anys una imatge de Santa Teresa, obra de l’escultor Francesc Pagès i Serratosa, que l’ hi havia portat el P. Enric el mes d’octubre del 1882 per commemorar el tercer centenari de la mort de la mística d’Àvila, i que actualment es troba a Barcelona, a la capella de la Casa Mare de la Companyia.
“Van passar cinc anys i ja no vaig pujar tot sol: d’altres filles criades a l’ombra de Teresa de Jesús pujaren aquesta muntanya. Mes ai! Que poques eren en nombre, i sis anys després… a milers es comptaven! En el vostre mil·lenari més de mil es prosternaren als vostres peus en pietosa romeria. Durant el tercer centenari de la Santa del nostre cor, Teresa de Jesús, a milers pujaren a peu, oh Princesa de Montserrat, a visitar-vos. Mireu que cansades estan! Són les vostres filles, oh Mari!¡ No les oblideu: mireu-les amb amor, que el vostre esguard els infondrà alè!…Ja arriben! Quin entusiasme!… (Enric d’Ossó: Tres florecillas a la Virgen de Montserrat)
CLAUSTRE
Aquí, és on el seu germà, Jaume d’Ossó i Cervelló, va trobar l’Enric. És l’antic claustre situat a mà esquerra de la Basílica, construït el segle XV per en Jaume Alfonso de Baena i Pere Basset, d’estil gòtic. Va haver de ser reconstruït el segle XX després dels incendis i el saqueig que les tropes de Napoleó infligiren al monestir el 1811.
El segle XIX va ser especialment tràgic per al monestir de Montserrat: primer va patir els incendis i el saqueig de les tropes napoleòniques durant la guerra de la Independència. Després, el 1836, els monjos van haver de viure l’exclaustració, amb motiu de la desamortització de Mendizábal, que va durar fins el 1884. En aquestes circumstàncies, el monestir que havia conegut el P. Enric i que havia patit tantes destrosses, estava gairebé sempre en reconstrucció i la seva restauració no s’acabà fins el segle XX.
ESCULTURA DE SANT ENRIC D’OSSÓ
Aquest figura, obra de l’artista Enric Monjo, ens recorda la importància que Montserrat va tenir en la vida del sant de Vinebre. Aquí és on el P. Enric va voler celebrar la seva primera missa, el 2 d’octubre de 1867, envoltat pels seus familiars i amics. També va ser aquest, l’entorn que va escollir tant per escriure el “Viva Jesús” (1875) com per a pelegrinar amb les germanes abans que marxessin per evangelitzar Amèrica i Orán. La imatge és una reproducció exacta de l’escultura que hi ha al jardí de la Casa Mare, al carrer Ganduxer de Barcelona.
“He pujat aquí (Montserrat) per acomiadar nou germanes que salpen el dia 2, amb el vaixell Catalunya, a fundar un col·legi a Montevideo… Serà la primera fundació de la Companyia a l’Amèrica del Sud”. (Enric d’Ossó: Carta del 31 d’octubre del 1891).